Historia del cine VI: años 1953-1957

OTSAILAK

09

FEBRERO

2018

18,00 H.

 

Doako sarrera

Entrada gratuita

AULA / GELA

Ostiral honetan, otsailaren 9an “La historia del cine” izeneko zinema zikloaren seigarren emanaldia eskainiko da. Pasarte horretan aztertu dira munduan zehar (Egipto, India, Txina edota Japonian) eginiko 50 hamarkadako zinemagintzaren gai nagusiak: sexua eta melodrama.

Garaiaren isla da zinema eta unearen tentsioa erakusten du, horregatik amorruz eta pasioz beteta dago. Garai horretan, Youssef Chahine nabarmentzen da, askorentzat lehen zuzendari afrikar handia eta Egiptoko zinema-errealistaren sustatzaile nagusia, “Bab el Hadid” (1958) filmari esker. Oldarkor jokatuz, gai sozialei buruz aritzen da, betiere karga kritiko ahaltsuaz.

Gainera, Satyajit Ray maisu indiarraren kideak elkarrizketatzen dira. “Pather Panchali” (Bidearen kanta, 1955) filmarekin zinema sozialerantz joko du, eta geroztik, bere pelikulek kasta sistemari eta materialismoari aurre egingo diote.

Txinan, bestalde, Xie Jin zinema zuzendariaren lan aparta nabarmentzen da. Bere lanetan emakumeak gailentzen dira, esaterako “Krisia” (1954), “Nülan 5 hao” (5. Saskibaloi Jokalaria, 1957), “Hongse niangzi jun” (Emakumeen armada gorria, 1960), edo “Wutai jiemei” (Bi eszena-ahizpak, 1965).

Azkenik, Kyoko Kagawa aktore japoniar ospetsuak, Akira Kurosawa eta Yasujiro Ozu zuzendarien filmetako protagonistak, bere garaiko zinema japoniarraren gainean hitz egiten du.

 

El 9 de febrero, se proyectara el sexto capítulo de “La historia del cine”, un estudio crítico de la historia del cine. En este episodio se analizará el tema principal del cine de los años cincuenta alrededor del mundo (Egipto, India, China o Japón): el sexo y el melodrama.

El cine es reflejo de la época y muestra la tensión del momento, llenas de rabia y pasión. Uno de los directores que se consolidan en este momento es Youssef Chahine, considerado el primer gran director africano y precursor del cine realista en Egipto gracias a su película “Bab el Hadid ”(1958). Realiza una obra combativa que abordaba cuestiones sociales, con una potente carga crítica. Se incluyen entrevistas exclusivas con los asociados del maestro indio Satyajit Ray, que con “Pather Panchali” (La canción del camino, 1955) da un giro hacia el cine social y desde entonces realiza películas reformistas que desafían al sistema de castas y al materialismo.

Por otro lado en China, se destaca el magnífico trabajo del director de cine Xie Jin. En sus películas destacan las figuras femeninas, por ejemplo en “Crisis” (1954), “Nülan 5 hao” (Jugadora de Baloncesto N. 5, 1957), “Hongse niangzi jun” (El ejército rojo de las mujeres, 1960), o “Wutai jiemei” (Dos hermanas de escena, 1965).

Por último, la legendaria actriz japonesa Kyoko Kagawa, protagonista de películas de Akira Kurosawa y Yasujiro Ozu habla sobre el cine japonés de su época.