• A

Harri-jasotzaileak

URTARRILAK

18

ENERO

2019

18,00 H.

Doako sarrera

Entrada gratuita

 AULA / GELA

Photomuseumek  sustatu eta Zarauzko Udalak babestutako Aula/Gela kulturaren difusiorako programaren barruan, ostiral honetako saioa Harri-jasotzaileei buruzkoa izango da. 

Emanaldi honek Juan Antonio Palaciosen Harria argazki erakusketarekin bat egiten du. Azken finean, kirol berezi hau hobeto ezagutzeko aukera, doitasunekin eta hurbiltasun gehiagorekin,  harri-jasotzaileak ezagutuz. 

 AULA / GELA

Dentro del programa Aula/Gela de difusión cultural promovido por el Photomuseum y patrocinado por el Ayuntamiento de Zarautz la sesión de este viernes girará en torno a los harri-jasotzailes, o levantadores de piedras. 

La proyección será un complemento a la recién estrenada exposición fotográfica Harria, del fotógrafo Juan Antonio Palacios.  Todo ello, nos servirá para conocer con más exactitud y cercanía este deporte, así como a los deportistas que lo practican. 

 

Photomuseum hauteskunde egoitza / Photomuseum sede electoral

AZAROAK

10

NOVIEMBRE

2019

 

ITXITA

CERRADO

 

Photomuseum hauteskunde egoitza.

Azaroaren 10an hauteskunde eguna dela eta

Photomuseum itxita egongo da.

 

Photomuseum sede electoral.

El 10 de noviembre el Photomuseum

permanecerá cerrado por motivo de

la jornada electoral

La historia del cine: los años 30

URTARRILAK

5

ENERO

2018

18,00 H.

 

Doako sarrera

Entrada gratuita

AULA / GELA

“La historia del cine” izeneko laugarren emanaldia eskainiko da. Hain justu, hogeita hamargarren hamarkadari dagokiona, soinuaren presentzia nabarmentzen delarik.

 

Se proyectara el cuarto capítulo de “La historia del cine”, un estudio crítico de la historia del cine. En este episodio se analizará la década de los años treinta, donde el sonido hará acto de presencia.

 

Colectivo f8: encuentro con los fotógrafos

URTARRILAK

12

ENERO

2018

18,00 H.

 

Doako sarrera

Entrada gratuita

IKUSTEKO MODUAK. JOHN BERGER GOGOAN

“Ikusteko moduak. John Berger gogoan” aldi-baterako erakusketaren ildotik, ostiral honetan, urtarrilaren 12an, “John Berger, o el arte de mirar” dokumentala eskainiko da. Jarraian, f8 taldeko kideekin (Roberto Botija, Ángel Ispizua, José Ronco, Gorka Salmerón, Moncho Trullos, Jesús Mª Zabalza, Mikel Iriondo eta Jesus Mari Sarasuarekin) solasaldia izango da, Arimak musika duoaren emanaldiarekin batera.

 

MODOS DE VER. EN RECUERDO DE JOHN BERGER

Con motivo de la exposición temporal “Modos de ver. En recuerdo de John Berger”, este viernes, 12 de enero se proyectara el documental “John Berger, o el arte de mirar”. A continuación habrá un encuentro con los miembros del grupo f8 (Roberto Botija, Ángel Ispizua, José Ronco, Gorka Salmerón, Moncho Trullos, Jesús Mª Zabalza, Mikel Iriondo y Jesus Mari Sarasua), amenizado con la actuación del dúo musical Arimak.

Ciclo John Berger I

URTARRILAK

19

ENERO

2018

18,00 H.

 

Doako sarrera

Entrada gratuita

IKUSTEKO MODUAK. JOHN BERGER GOGOAN

“Ikusteko moduak. John Berger gogoan” aldi-baterako erakusketaren ildotik, ostiral honetan, urtarrilaren 19an, “Ways of Seeing” saioaren lehenengo eta bigarren atala eskainiko dira.

Ways of Seeing (Ikusteko Moduak) John Bergerek sorturiko eta 1972an BBC-ak eskainitako telebista seriea da. Are gehiago, arte-kritikarien belaunaldi bat markatu zuen; bertan, 1936ko Walter Benjamin-en artikuluaren ideia asko mailegatzen zituen, artelana erreproduzigarritasun teknikoaren garairi buruzkoak.

 

MODOS DE VER. EN RECUERDO DE JOHN BERGER

Con motivo de la exposición temporal “Modos de ver. En recuerdo de John Berger”, este viernes, 19 de enero se proyectarán el primer y segundo capítulo de “Ways of Seeing”.

Ways of Seeing (Modos de ver) es una serie de televisión creada por John Berger y que se la BBC emitió en 1972. Además, marcó a una generación de críticos de arte; que tomaban prestadas muchas ideas de la obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica.

Ciclo John Berger II

URTARRILAK

26

ENERO

2018

18,00 H.

 

Doako sarrera

Entrada gratuita

IKUSTEKO MODUAK. JOHN BERGER GOGOAN

“Ikusteko moduak. John Berger gogoan” aldi-baterako erakusketaren ildotik, ostiral honetan, urtarrilaren 26an, “Ways of Seeing” saioaren hirugarren eta laugarren atala eskainiko dira.

Ways of Seeing (Ikusteko Moduak) John Bergerek sorturiko eta 1972an BBC-ak eskainitako telebista seriea da. Are gehiago, arte-kritikarien belaunaldi bat markatu zuen; bertan, 1936ko Walter Benjamin-en artikuluaren ideia asko mailegatzen zituen, artelana erreproduzigarritasun teknikoaren garairi buruzkoak.

 

MODOS DE VER. EN RECUERDO DE JOHN BERGER

Con motivo de la exposición temporal “Modos de ver. En recuerdo de John Berger”, este viernes, 26 de enero se proyectarán el tercer y cuarto capítulo de “Ways of Seeing”.

Ways of Seeing (Modos de ver) es una serie de televisión creada por John Berger y que la BBC emitió en 1972. Además, marcó a una generación de críticos de arte; que tomaban prestadas muchas ideas de la obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica.

 

Historia del cine V: tiempo de guerras

OTSAILAK

02

FEBRERO

2018

18,00 H.

 

Doako sarrera

Entrada gratuita

AULA / GELA

“La historia del cine” izeneko zinema zikloaren bosgarren emanaldia eskainiko da. Bertan, eztabaidagaia izango da 1939-1952 urte bitartean eginiko zinemagintza.

Esate baterako, western generoan bide berriak urratu zituen John Ford-en “Stagecoach” (1939), edota kameraren mugimendu eta argiaren erabilera bereziak direla dela aski ezaguna den Orson Wells-en “Citizen Kane” (1941). Horrez gain, Roberto Rossellini eta Vittorio De Sica, Italiako errealismo berria deritzonaren erreferenteak eta Billy Wilder, Howard Hawks eta Ida Lupino, Zinema Beltzaren maisuak ere aztergai izango dira.

Gogoan izan dezagun gerraondoan Estatu Batuetan zinemak gorabehera handiak izan zituela. Izan ere, McCarthy senatariak komunismoaren aurkako ekinaldi bat egin zuen. Horren ondorioz filmegile, zuzendari, aktore, eta idazle asko komunistatzat salatu zituzten eta ez zieten industria hartan lan egiten utzi. Zerrenda beltzek eragin handia izan zuten, eta izu handia eragin zuten lanbide hartan ziharduten artista askorengan.

 

El 2 de febrero, se proyectara el quinto capítulo de “La historia del cine”, un estudio crítico de la historia del cine. En este episodio se analizará la producción cinematográfica realizada entre los años 1939-1952. Tales como “La diligencia” (1939) de John Ford que revolucionó el género western o la archiconocida “Ciudadano Kane” (1941) de Orson Wells. Igualmente se hablará sobre el Neorrealismo Italiano cuyos máximos exponentes son Roberto Rossellini y Vittorio De Sica, y también sobre el Cine Negro de Billy Wilder, Howard Hawks y Ida Lupino.

Recordemos además que el cine en Estados Unidos sufrió gravemente en esta década ya que el senador McCarthy realizó una acción anticomunista creando una lista negra de directores, actores, productores etc. sospechosos de ser comunistas y les prohibieron trajabar en el sector.

Historia del cine VI: años 1953-1957

OTSAILAK

09

FEBRERO

2018

18,00 H.

 

Doako sarrera

Entrada gratuita

AULA / GELA

Ostiral honetan, otsailaren 9an “La historia del cine” izeneko zinema zikloaren seigarren emanaldia eskainiko da. Pasarte horretan aztertu dira munduan zehar (Egipto, India, Txina edota Japonian) eginiko 50 hamarkadako zinemagintzaren gai nagusiak: sexua eta melodrama.

Garaiaren isla da zinema eta unearen tentsioa erakusten du, horregatik amorruz eta pasioz beteta dago. Garai horretan, Youssef Chahine nabarmentzen da, askorentzat lehen zuzendari afrikar handia eta Egiptoko zinema-errealistaren sustatzaile nagusia, “Bab el Hadid” (1958) filmari esker. Oldarkor jokatuz, gai sozialei buruz aritzen da, betiere karga kritiko ahaltsuaz.

Gainera, Satyajit Ray maisu indiarraren kideak elkarrizketatzen dira. “Pather Panchali” (Bidearen kanta, 1955) filmarekin zinema sozialerantz joko du, eta geroztik, bere pelikulek kasta sistemari eta materialismoari aurre egingo diote.

Txinan, bestalde, Xie Jin zinema zuzendariaren lan aparta nabarmentzen da. Bere lanetan emakumeak gailentzen dira, esaterako “Krisia” (1954), “Nülan 5 hao” (5. Saskibaloi Jokalaria, 1957), “Hongse niangzi jun” (Emakumeen armada gorria, 1960), edo “Wutai jiemei” (Bi eszena-ahizpak, 1965).

Azkenik, Kyoko Kagawa aktore japoniar ospetsuak, Akira Kurosawa eta Yasujiro Ozu zuzendarien filmetako protagonistak, bere garaiko zinema japoniarraren gainean hitz egiten du.

 

El 9 de febrero, se proyectara el sexto capítulo de “La historia del cine”, un estudio crítico de la historia del cine. En este episodio se analizará el tema principal del cine de los años cincuenta alrededor del mundo (Egipto, India, China o Japón): el sexo y el melodrama.

El cine es reflejo de la época y muestra la tensión del momento, llenas de rabia y pasión. Uno de los directores que se consolidan en este momento es Youssef Chahine, considerado el primer gran director africano y precursor del cine realista en Egipto gracias a su película “Bab el Hadid ”(1958). Realiza una obra combativa que abordaba cuestiones sociales, con una potente carga crítica. Se incluyen entrevistas exclusivas con los asociados del maestro indio Satyajit Ray, que con “Pather Panchali” (La canción del camino, 1955) da un giro hacia el cine social y desde entonces realiza películas reformistas que desafían al sistema de castas y al materialismo.

Por otro lado en China, se destaca el magnífico trabajo del director de cine Xie Jin. En sus películas destacan las figuras femeninas, por ejemplo en “Crisis” (1954), “Nülan 5 hao” (Jugadora de Baloncesto N. 5, 1957), “Hongse niangzi jun” (El ejército rojo de las mujeres, 1960), o “Wutai jiemei” (Dos hermanas de escena, 1965).

Por último, la legendaria actriz japonesa Kyoko Kagawa, protagonista de películas de Akira Kurosawa y Yasujiro Ozu habla sobre el cine japonés de su época.

Alberto Palomera eta Kepa Junquera. Arte-liburu eta CD aurkezpena

OTSAILAK

16

FEBRERO

2018

18,00 H.

 

Doako sarrera

Entrada gratuita

“´Patafísica”

Arte-liburu eta CD aurkezpena

Alberto Palomera jakintza-alor anitzeko artistak “eπ´Patafísica” arte-liburua aurkeztuko du. Ikusleek, halaber, Alberto Palomeraren “eπ´Patafísica f:22v7´s12800 [´P]h” aldi baterako erakusketaz gozatu ahal izango dute.

Gainera, Kepa Junkera musikariak erakusketarako sorturiko musikarekin CDa plazaratu denez, berau aurkeztuko da: “Suite ´Patafísica´” 4 mugimendutan. Ekitaldiaren buru Alberto Palomera eta Kepa Junkera izango dira.

 

Presentación del libro de artista y CD 

El 16 de febrero el artista multidisciplinar Alberto Palomera presentará su libro de artista “eπ´Patafísica”. Los asistentes asimismo podrán disfrutar la exposición temporal del autor titulada “eπ´Patafísica f:22v7´s12800 [´P]h”.

Igualmente se presentará el CD editado con motivo de esa exposición con la música compuesta por Kepa Junkera: “Suite ´Patafísica´” en 4 movimientos. El acto será presidido por Alberto Palomera y Kepa Junkera.

Historia del cine VII: Años 60. Suecia y Francia

OTSAILAK

23

FEBRERO

2018

18,00 H.

Doako sarrera

Entrada gratuita

AULA / GELA

Photomuseumek  sustatu eta Zarauzko Udalak babestutako Aula/Gela kulturaren difusiorako programaren barruan, ostiral honetan, otsailaren 23an “La historia del cine” izeneko zinema zikloaren zazpigarren emanaldia eskainiko da. Pasarte horretan aztertu dira 60 urteetako zine frantziarra eta zinema suediar berria, Ingmar Bergman-en eskutik.  

Nouvelle vague (Olatu Berria) izena eman zion kritikak 1950eko hamarkadaren amaieran sorturiko zinemagile frantziar talde berriari. Talde hori 1960ko hamarkadan bermatu zen. Frantziako zinemak une horretara arte inposatzen zituen egituren kontra erreakzionatu zuten errealizadore berriek eta, ondorioz, beraien helburu nagusia adierazpen-askatasuna izatea ez ezik, ekoizpen filmikoaren alorreko askatasun teknikoak ere lortu nahi zituzten. Horien artean ditugu: François Truffaut, Jean-Luc Godard, Jacques Rivette, Éric Rohmer, Claude Chabrol edota Jean Pierre Melville. 

Suedian, bestalde, Ingmar Bergman-en lana aztertzen da. Izan ere, suediar gidoilari eta antzerki eta zinema zuzendari hori XX. mendeko bigarren erdiko zinema zuzendari hoberenatarikotzat jotzen da. Bergman-ek eginiko zinemak zentzu plastiko itzela du, ia piktorikoa, eta zuri-beltzak ematen dituen aukerak ederki ustiatzen ditu. Bere filmak egilearen kezka existentzialistek markatuta daude eta elkarrizketa biziak dituzte. Gainera, beti azaltzen dira gai jakin baztuek, batez ere, heriotza, maitasuna eta erlijioa. Bere ikuste-narratiba nahita oso motela izaten da, ikusleengan gogoetarako denbora usteko asmoz, eta irudiak garbiak eta zuzenak izaten dira, karrankarik gabekoak.

 

Dentro del programa Aula/Gela de difusión cultural promovido por el Photomuseum y patrocinado por el Ayuntamiento de Zarautz este viernes, 23 de febrero, se proyectará el sexto capítulo de “La historia del cine”, un estudio crítico de la historia del cine. En este episodio se analizará el Nouvelle vague francés de los años 60 y el nuevo cine sueco de la mano de Ingmar Bergman. 

El Nouvelle Vague (Nueva Ola) es la denominación que la crítica utilizó para designar a un nuevo grupo de cineastas franceses surgido a finales de la década de 1950 y que se consolidó en la década de 1960. Los nuevos realizadores reaccionaron contra las estructuras que el cine francés imponía hasta ese momento y, consecuentemente postularon como máxima aspiración, no sólo la libertad de expresión, sino también libertad técnica en el campo de la producción fílmica. Tales son los casos de François Truffaut, Jean-Luc Godard, Jacques Rivette, Éric Rohmer, Claude Chabrol o Jean Pierre Melville. 

En Suecia, por otro lado, se analizará el trabajo de Ingmar Bergman. Este guionista y director de teatro y cine sueco, está considerado como uno de los directores de cine clave de la segunda mitad del siglo XX. El cine de Bergman tiene un gran sentido plástico, casi pictórico, y aprovecha al máximo las posibilidades del blanco y negro. Sus películas giran en torno a una serie de temáticas constantes, en especial la muerte, el amor y la religión, marcadas por las preocupaciones existencialistas del autor y contienen unos diálogos intensos. Su narrativa visual suele ser deliberadamente lenta, con el objetivo de dejar un tiempo suficiente de reflexión entre los espectadores, y las imágenes son limpias y rectas, sin estridencias. 

 

Página 27 de 32