• A

Felipe Manterola & Jose Ortiz-Echagüe

APIRILAK

06

ABRIL

2018

18,00 H.

Doako sarrera

Entrada gratuita

AULA / GELA

Photomuseumek  sustatu eta Zarauzko Udalak babestutako Aula/Gela kulturaren difusiorako programaren barruan, ostiral honetan, apirilaren 6ko saioa Felipe Materola eta Jose Ortiz de Echagüe argazkilariei buruzkoa izango da. Izan ere, bi argazkilari horiek parte hartzen dute Photomuseumen ikusgai dagoen “Maisuak zuri beltzean” aldizkako erakusketan.

FELIPE MANTEROLA. (Zeanuri, Bizkaia. 1886-1977)

Argazkilaritzako arte berrian Manuel Arriolarekin hasi zen. Bere lehenengo argazkiak 1904 ingurukoak dira. Zeukan trebetasunarengatik inguruko sendi eta erakundeek sarritan deitzen zioten argazkiak eta erreportajeak egiteko, baina sekula ez zuen lan hori lanbide legez hartu. 

Eguneroko bizitzako argazkietan herriko jaiak, jokoak, nekazaritza-lanak... agertzen dira. Telesforo Arantzadiren hitzetan bere lanak inguru oso mugatuan eginak izateak etnografia aldetik berebiziko balioa ematen diete.

Bere argazki artxiboan, gaur arte iraun duenean, 400 negatibo inguru daude, 9.9 x 14.9 zm.ko beira plaketan eta batzuk 6.3 x 8.9 zm.ko plaketan.

JOSÉ ORTIZ ECHAGÜE. (Guadalajara, 1886 - Madril, 1980)

Jose Ortiz-Echagüe XX. mendeko lehen erdiko argazkilari espainiar nabarmenetarikoa da. Lanbidez ingeniaria, argazkigintza izan zen bere bizitzan zehar garatu zuen zaletasuna. Horri esker, sari eta domina ugari irabazi zituen eta gainera, arte-argitalpen ospetsuetan argitaratu ziren bere irudiak. Bere lana bost kontinenteetako herrietan erakutsi zen. Bere argitaletxea sortu zuen bere argazkiak argitaratzeko.

Bere lanaren ardatza zera da: laster aurrerabidearen heldueragatik desagertuko den gizarte tradizional hori dokumentatzea eta irudikatzea. Gaiek Espainiako gai kostunbrista guztiak jorratzen dituzte: jendeak eta herriko jantziak, paisaia naturalak eta hirikoak, erdi aroko gotorlekuak, ohitura erlijiosoak... Bere konposizioak orekatzen dira ardatz simetrikoekin, eskultura-bolumenekin eta zeharka ebakitako argiekin.

Argazkigintza piktorialistaren ezaugarria den Fresson-paper gaineko ikatz -papera teknika darabil. Horrek irudiei itxura oso berezia ematen die, argazkigintza konbentzionaletik urrunduz eta margolaritzari hurbilduz, sentikortasun eta zirrara estetikoa gehitzen direlarik. 

 

Dentro del programa Aula/Gela de difusión cultural promovido por el Photomuseum y patrocinado por el Ayuntamiento de Zarautz la sesión de este viernes, 6 de abril, se dedicará a Felipe Materola y a José Ortiz de Echagüe, ya el trabajo de ambos fotógrafos se puede apreciar en la exposición temporal del Photomuseum “Maestros en blanco y negro”.

 FELIPE MANTEROLA. (Zeanuri, Bizkaia.1886-1977)

Fue iniciado en el nuevo arte de la fotografía por Manuel Arriola. Sus primeras fotografías datan de 1904. Aunque por su pericia era requerido frecuentemente para hacer retratos y reportajes, tanto por familias como por las instituciones del entorno, nunca ejerció como profesional.

Fotografió la vida cotidiana: fiestas populares, jugos, labores agrícolas... En palabras de Telesforo Aranzadi la concentración de su tarea en este espacio acotado añade a su obra un excepcional valor etnográfico.

Su archivo fotográfico conservado consta de cerca de 400 negativos de vidrio de 9.9 x 14.9 cm y unos pocos de 6.3 x 8.9 cm.

JOSÉ ORTIZ ECHAGÜE. (Guadalajara, 1886 - Madrid, 1980)

José Ortiz-Echagüe es uno de los fotógrafos españoles más sobresalientes de la primera mitad del siglo XX. Ingeniero de profesión, la fotografía fue una afición que desarrolló a lo largo de su vida y que le llevó a ganar numerosos premios y medallas así como la inclusión de algunas de sus fotografías en prestigiosas publicaciones de arte. Su obra fue expuesta en países de los cinco continentes. Fundó su propia editorial para publicar sus fotografías, de algunos de los títulos se llegaron a realizar hasta 12 ediciones.

Su interés se centra en plasmar y documentar esa sociedad tradicional que pronto va a desaparecer por la llegada del progreso. La temática abarca un largo recorrido por todos los temas costumbristas de España: tipos y trajes populares, paisajes naturales y urbanos, fortalezas medievales, costumbres religiosas… Sus composiciones son equilibradas con ejes simétricos y volúmenes escultóricos, luces sesgadas. 

Utiliza la técnica del proceso al carbón directo sobre papel Fresson, característica de la fotografía pictorialista, que da a las imágenes un aspecto peculiar, cercano a la pintura, que las aleja de la fotografía convencional y las llena de sensibilidad y emoción estética.

 

 

Gailur ekaiztsuak / Cumbres borrascosas

MARTXOAK

23

MARZO

2018

18,00 H.

 

Doako sarrera

Entrada gratuita

AULA / GELA

Photomuseumek  sustatu eta Zarauzko Udalak babestutako Aula/Gela kulturaren difusiorako programaren barruan, martxoaren 3ko saioa Emily Brontëren Gailur Ekaiztsuak nobelari eskainiko zaio. Saioa amaitzean, beronen ale bat zozketatuko da.

 

Dentro del programa Aula/Gela de difusión cultural promovido por el Photomuseum y patrocinado por el Ayuntamiento de Zarautz la sesión de este viernes, 23 de marzo,  estará dedicada a la novela “Cumbres borrascosas” de Emily Emily Brontë. Al finalizar la sesión se sorteará un ejemplar de la misma.

 

 

Historia del cine IX: Años 70. La influencia del cine afroamericano

MARTXOAK

16

MARZO

2018

18,00 H.

 

Doako sarrera

Entrada gratuita

AULA / GELA

Photomuseumek  sustatu eta Zarauzko Udalak babestutako Aula/Gela kulturaren difusiorako programaren barruan, ostiral honetan, martxoaren 16an “La historia del cine” izeneko zinema zikloaren bederatzigarren emanaldia eskainiko da. Kapitulu honetan 70. hamarkadako zinea eta zinema afro-amerikarraren eragina aztertuko da.

El graduado, Taxi Driver eta Chinatown bezalako filmak 70. hamarkadako erreferente zinematografikoak dira. Paul Scharder, Robert Tjowne eta Charles Burnett-k zinemagileen buruz ere gauza bera esan daiteke. Hau guztia zinema afro-amerikarraren ikuspegiarekin osatuko da. 

 

Dentro del programa Aula/Gela de difusión cultural promovido por el Photomuseum y patrocinado por el Ayuntamiento de Zarautz este viernes, 16 de marzo, se proyectará el noveno capítulo de “La historia del cine”, un estudio crítico de la historia del cine. En este episodio se analizará la década de los 70 y la influencia del cine afroamericano.

Películas como El graduado, Taxi Driver o Chinatown son referentes cinematográficos de esta década. Lo mismo se puede comentar de los cineastas Paul Schrader, Robert Towne o Charles Burnett. Todo ello, completándose con visión sobre el cine afroamericano.

 

Emakumeen Nazioarteko Eguna II

MARTXOAK

09

MARZO

2018

18,00 H.

 

Doako sarrera

Entrada gratuita

 AULA / GELA

Photomuseumek  sustatu eta Zarauzko Udalak babestutako Aula/Gela kulturaren difusiorako programaren barruan, martxoaren 9ko Hannah Arendt filosofo, pentsalari eta kazetari juduari eskainiko zaio.

“The New Yorker” egunkariak Adolf Eichmannen epaiketaren berri emateko Jerusalemera bidali zuten Hannah Arendt. Epaileek heriotz-zigorra ezarriko zioten Alemania Naziko gerra kriminalari. 

Lau urtetan zehar, eztabaida sutsuen artean, "Eichmann in Jeresalem: A report of Banality of Evil" izeneko liburua idatzi zuen . Nazioartean zalaparta handia sortu zuen argitalpenak berehala. Bertan, Arendt-ek gorteko lekukotasuna eta ziurtasun historikoan oinarrituz, hainbat ohar egiten ditu Eichmann-en gainean. 

 

 

Dentro del programa Aula/Gela de difusión cultural promovido por el Photomuseum y patrocinado por el Ayuntamiento de Zarautz la sesión de este viernes, 9 de marzo,  estará dedicada a la filósofa, pensadora y periodista judía Hannah Arendt.

Hannah Arendt fue enviada a Jerusalén por “The New Yorker” a cubrir el juicio del criminal de guerra nazi Adolf Eichmann, juzgado y condenado a muerte por el tribunal. 

A lo largo de cuatro años, entre discusiones fervientes, escribió el libro "Eichmann in Jerusalem: A report of Banality of Evil". Enseguida la publicación creó un gran estruendo en la comunidad internacional. En este libro Arendt toma el testimonio de la corte del tribunal y hace varias observaciones sobre Eichmann.  

 

 

Emakumeen Nazioarteko Eguna

MARTXOAK

08

MARZO

2018

18,00 H.

 

Doako sarrera

Entrada gratuita

AULA / GELA

Photomuseumek sustatu eta Zarauzko Udalak babestutako Aula/Gela kulturaren difusiorako programaren barruan, martxoaren 8ko saioa Charlotte, Emily eta Anne Brontë ahizpeei eskainikozaie Emakumeen Nazioarteko Eguna ospatzeko.

 

Dentro del programa Aula/Gela de difusión cultural promovido por el Photomuseum y patrocinado por el Ayuntamiento de Zarautz la sesión de este jueves, 8 de marzo, estará dedicada a Charlotte, Emily y Anne Brontë, para celebrar el Día Internacional de las Mujeres.

Historia del cine VIII: Años 60. La influencia del documental en el cine comercial

MARTXOAK

02

MARZO

2018

18,00 H.

 

Doako sarrera

Entrada gratuita

AULA / GELA

Photomuseumek sustatu eta Zarauzko Udalak babestutako Aula/Gela kulturaren difusiorako programaren barruan, ostiral honetan, martxoaren 2an “La historia del cine” izeneko zinema zikloaren zortzigarren emanaldia eskainiko da. Pasarte horretan aztertu dira dokumentalen eragila SESB, Japonia eta AEBtako zinema komertzialean 60ko hamarkadan.

Andrei Tarkovsky da errusiar zuzendaririk goraipatuena eta gehien aztertu dena. Egun, oraindik, zinema artetzat ulertzeko beharrezkoa da berau ezagutzea. Bere zazpi filmek irudi adierazkorren ospakizun zoragarriak dira. Bere estilo bereziaz egina, bere lehen filmak, “Ivan-en haurtzaroak” (1962), Bigarren Mundu Gerran zehar umezurtz geratu den eta soldaduek “adoptatzen” duten hamabi urteko haur baten ibilerak kontatzen du. Espiritualki delikatua, Veneziako Zinemaldiko Urreko lehoia jaso zuen. Maisulan apartak dira bere pelikulak: “Andrei Rublev”, “Solaris” (1972), “The Mirror” (1975), “Stalker” (1979) edo “Sakrifizioak” (1986).

Bestalde, Japonian Shohei Inamura-ren lana nabarmentzen da. “Japoniar Olatu Berriko” ordezkari handi hori Akira Kurosawa-ren heriotzaren ondoren, Japoniak eman duen zinegilerik apartenarikoa da. Bere zinema arreta ipintzen du historian zehar japoniar herriaren geruzak ikerketzean. Kritikak bere inkonformismo humanista nabarmendu du, tradiziotik kontsumismora aldatu den gizarte nipondarra salatzen duelarik. Bere filmen artean nabarmentzen dira: “Lapurtuta desioa” (1958), “Pornografoak” (1966), “Mendekua nerea da” (1979), “Eijanaika” (1981) eta “Akagi Doktorea” (1998). Imamura-k Cannes Jaialdiko Urreko Palma irabazi zuen bi aldiz: 1983ean “Narayama-ko baladagatik” lehena, eta 1997an “Aingiragatik” bigarrena.

AEBetan, Andy Warhol artista plastiko eta zinemagilea pop artearen sorreran berebizikoa izan zen. Ilustratraile profesional arrakastatsua izan ondoren, margolanekin eta abangoargiako filmekin ospe itzela lortu zuen mundu mailan. Modernotasunaren gurua, rol hori bikain bete zuen komunikabideekiko zuen erlazio trebeari esker. Zinemagile esperimentala, nahiko emankorra izan zen, 1963 eta 1968 bitartean hirurogei film baino gehiago egin zituelarik. Ezagunenetariko batean, "Sleep" delakoan, John Giorno-k sei ordutan zehar lo besterik ez zuen egiten.

 

Dentro del programa Aula/Gela de difusión cultural promovido por el Photomuseum y patrocinado por el Ayuntamiento de Zarautz este viernes, 2 de marzo, se proyectara el octavo capítulo de “La historia del cine”, un estudio crítico de la historia del cine. En este episodio se analizará la influencia del documental en el cine comercial en los años sesenta en la URSS, Japón y EEUU.

El director ruso más alabado, estudiado y venerado de la historia del cine es Andrei Tarkovsky. Aún hoy es una figura clave para entender el cine como arte. Sus siete películas son celebraciones constantes y maravillosas de las posibildades expresivas de la imagen. Con su particular estilo, su primera película, “La infancia de Ivan” (1962), narra el periplo de un niño de doce años que queda huérfano durante la Segunda Guerra Mundial y es "adoptado" por los soldados. Espiritualmente delicada, recibió el el León de Oro del Festival de Cine de Venecia. Su pelúclas “Andrei Rublev”, “Solaris2 (1972), “The Mirror” (1975), “Stalker” (1979) o “Sacrificio” (1986) son verdaderas obras maestras.

Por otro lado, en Japón destaca la obra de Shohei Inamura, considerado el director de cine más destacado de Japón tras la muerte de Akira Kurosawa, y uno de los grandes representantes de la “Nueva Ola japonesa” de los años 60. Su cine se centra en el estudio de las capas populares japonesas a lo largo de la Historia. La crítica ha destacado su inconformismo humanista, al denunciar el paso de la sociedad nipona de la tradición al consumismo. Entre sus filmes destacan “Deseo robado” (1958), “Los pornógrafos” (1966), “La venganza es mía” (1979), “Eijanaika” (1981) y “Doctor Akagi” (1998). Imamura ganó dos veces la Palma de Oro del Festival de Cannes: la primera en 1983 por “La balada de Narayama”, y la segunda en 1997 por “La anguila”.

En EEUU, la figura del artista plástico y cineasta Andy Warhol será crucial en el nacimiento y desarrollo del pop art. Tras una exitosa carrera como ilustrador profesional, Warhol adquirió fama mundial por su trabajo en pintura, cine de vanguardia, notoriedad que vino respaldada por una hábil relación con los medios y por su rol como gurú de la modernidad. Fue un cineasta experimental bastante prolífico, si consideramos que entre 1963 y 1968 produjo más de sesenta películas. En una de las más conocidas, "Sleep", John Giorno dormía durante seis horas.

 

Historia del cine VII: Años 60. Suecia y Francia

OTSAILAK

23

FEBRERO

2018

18,00 H.

Doako sarrera

Entrada gratuita

AULA / GELA

Photomuseumek  sustatu eta Zarauzko Udalak babestutako Aula/Gela kulturaren difusiorako programaren barruan, ostiral honetan, otsailaren 23an “La historia del cine” izeneko zinema zikloaren zazpigarren emanaldia eskainiko da. Pasarte horretan aztertu dira 60 urteetako zine frantziarra eta zinema suediar berria, Ingmar Bergman-en eskutik.  

Nouvelle vague (Olatu Berria) izena eman zion kritikak 1950eko hamarkadaren amaieran sorturiko zinemagile frantziar talde berriari. Talde hori 1960ko hamarkadan bermatu zen. Frantziako zinemak une horretara arte inposatzen zituen egituren kontra erreakzionatu zuten errealizadore berriek eta, ondorioz, beraien helburu nagusia adierazpen-askatasuna izatea ez ezik, ekoizpen filmikoaren alorreko askatasun teknikoak ere lortu nahi zituzten. Horien artean ditugu: François Truffaut, Jean-Luc Godard, Jacques Rivette, Éric Rohmer, Claude Chabrol edota Jean Pierre Melville. 

Suedian, bestalde, Ingmar Bergman-en lana aztertzen da. Izan ere, suediar gidoilari eta antzerki eta zinema zuzendari hori XX. mendeko bigarren erdiko zinema zuzendari hoberenatarikotzat jotzen da. Bergman-ek eginiko zinemak zentzu plastiko itzela du, ia piktorikoa, eta zuri-beltzak ematen dituen aukerak ederki ustiatzen ditu. Bere filmak egilearen kezka existentzialistek markatuta daude eta elkarrizketa biziak dituzte. Gainera, beti azaltzen dira gai jakin baztuek, batez ere, heriotza, maitasuna eta erlijioa. Bere ikuste-narratiba nahita oso motela izaten da, ikusleengan gogoetarako denbora usteko asmoz, eta irudiak garbiak eta zuzenak izaten dira, karrankarik gabekoak.

 

Dentro del programa Aula/Gela de difusión cultural promovido por el Photomuseum y patrocinado por el Ayuntamiento de Zarautz este viernes, 23 de febrero, se proyectará el sexto capítulo de “La historia del cine”, un estudio crítico de la historia del cine. En este episodio se analizará el Nouvelle vague francés de los años 60 y el nuevo cine sueco de la mano de Ingmar Bergman. 

El Nouvelle Vague (Nueva Ola) es la denominación que la crítica utilizó para designar a un nuevo grupo de cineastas franceses surgido a finales de la década de 1950 y que se consolidó en la década de 1960. Los nuevos realizadores reaccionaron contra las estructuras que el cine francés imponía hasta ese momento y, consecuentemente postularon como máxima aspiración, no sólo la libertad de expresión, sino también libertad técnica en el campo de la producción fílmica. Tales son los casos de François Truffaut, Jean-Luc Godard, Jacques Rivette, Éric Rohmer, Claude Chabrol o Jean Pierre Melville. 

En Suecia, por otro lado, se analizará el trabajo de Ingmar Bergman. Este guionista y director de teatro y cine sueco, está considerado como uno de los directores de cine clave de la segunda mitad del siglo XX. El cine de Bergman tiene un gran sentido plástico, casi pictórico, y aprovecha al máximo las posibilidades del blanco y negro. Sus películas giran en torno a una serie de temáticas constantes, en especial la muerte, el amor y la religión, marcadas por las preocupaciones existencialistas del autor y contienen unos diálogos intensos. Su narrativa visual suele ser deliberadamente lenta, con el objetivo de dejar un tiempo suficiente de reflexión entre los espectadores, y las imágenes son limpias y rectas, sin estridencias. 

 

Alberto Palomera eta Kepa Junquera. Arte-liburu eta CD aurkezpena

OTSAILAK

16

FEBRERO

2018

18,00 H.

 

Doako sarrera

Entrada gratuita

“´Patafísica”

Arte-liburu eta CD aurkezpena

Alberto Palomera jakintza-alor anitzeko artistak “eπ´Patafísica” arte-liburua aurkeztuko du. Ikusleek, halaber, Alberto Palomeraren “eπ´Patafísica f:22v7´s12800 [´P]h” aldi baterako erakusketaz gozatu ahal izango dute.

Gainera, Kepa Junkera musikariak erakusketarako sorturiko musikarekin CDa plazaratu denez, berau aurkeztuko da: “Suite ´Patafísica´” 4 mugimendutan. Ekitaldiaren buru Alberto Palomera eta Kepa Junkera izango dira.

 

Presentación del libro de artista y CD 

El 16 de febrero el artista multidisciplinar Alberto Palomera presentará su libro de artista “eπ´Patafísica”. Los asistentes asimismo podrán disfrutar la exposición temporal del autor titulada “eπ´Patafísica f:22v7´s12800 [´P]h”.

Igualmente se presentará el CD editado con motivo de esa exposición con la música compuesta por Kepa Junkera: “Suite ´Patafísica´” en 4 movimientos. El acto será presidido por Alberto Palomera y Kepa Junkera.

Historia del cine VI: años 1953-1957

OTSAILAK

09

FEBRERO

2018

18,00 H.

 

Doako sarrera

Entrada gratuita

AULA / GELA

Ostiral honetan, otsailaren 9an “La historia del cine” izeneko zinema zikloaren seigarren emanaldia eskainiko da. Pasarte horretan aztertu dira munduan zehar (Egipto, India, Txina edota Japonian) eginiko 50 hamarkadako zinemagintzaren gai nagusiak: sexua eta melodrama.

Garaiaren isla da zinema eta unearen tentsioa erakusten du, horregatik amorruz eta pasioz beteta dago. Garai horretan, Youssef Chahine nabarmentzen da, askorentzat lehen zuzendari afrikar handia eta Egiptoko zinema-errealistaren sustatzaile nagusia, “Bab el Hadid” (1958) filmari esker. Oldarkor jokatuz, gai sozialei buruz aritzen da, betiere karga kritiko ahaltsuaz.

Gainera, Satyajit Ray maisu indiarraren kideak elkarrizketatzen dira. “Pather Panchali” (Bidearen kanta, 1955) filmarekin zinema sozialerantz joko du, eta geroztik, bere pelikulek kasta sistemari eta materialismoari aurre egingo diote.

Txinan, bestalde, Xie Jin zinema zuzendariaren lan aparta nabarmentzen da. Bere lanetan emakumeak gailentzen dira, esaterako “Krisia” (1954), “Nülan 5 hao” (5. Saskibaloi Jokalaria, 1957), “Hongse niangzi jun” (Emakumeen armada gorria, 1960), edo “Wutai jiemei” (Bi eszena-ahizpak, 1965).

Azkenik, Kyoko Kagawa aktore japoniar ospetsuak, Akira Kurosawa eta Yasujiro Ozu zuzendarien filmetako protagonistak, bere garaiko zinema japoniarraren gainean hitz egiten du.

 

El 9 de febrero, se proyectara el sexto capítulo de “La historia del cine”, un estudio crítico de la historia del cine. En este episodio se analizará el tema principal del cine de los años cincuenta alrededor del mundo (Egipto, India, China o Japón): el sexo y el melodrama.

El cine es reflejo de la época y muestra la tensión del momento, llenas de rabia y pasión. Uno de los directores que se consolidan en este momento es Youssef Chahine, considerado el primer gran director africano y precursor del cine realista en Egipto gracias a su película “Bab el Hadid ”(1958). Realiza una obra combativa que abordaba cuestiones sociales, con una potente carga crítica. Se incluyen entrevistas exclusivas con los asociados del maestro indio Satyajit Ray, que con “Pather Panchali” (La canción del camino, 1955) da un giro hacia el cine social y desde entonces realiza películas reformistas que desafían al sistema de castas y al materialismo.

Por otro lado en China, se destaca el magnífico trabajo del director de cine Xie Jin. En sus películas destacan las figuras femeninas, por ejemplo en “Crisis” (1954), “Nülan 5 hao” (Jugadora de Baloncesto N. 5, 1957), “Hongse niangzi jun” (El ejército rojo de las mujeres, 1960), o “Wutai jiemei” (Dos hermanas de escena, 1965).

Por último, la legendaria actriz japonesa Kyoko Kagawa, protagonista de películas de Akira Kurosawa y Yasujiro Ozu habla sobre el cine japonés de su época.

Historia del cine V: tiempo de guerras

OTSAILAK

02

FEBRERO

2018

18,00 H.

 

Doako sarrera

Entrada gratuita

AULA / GELA

“La historia del cine” izeneko zinema zikloaren bosgarren emanaldia eskainiko da. Bertan, eztabaidagaia izango da 1939-1952 urte bitartean eginiko zinemagintza.

Esate baterako, western generoan bide berriak urratu zituen John Ford-en “Stagecoach” (1939), edota kameraren mugimendu eta argiaren erabilera bereziak direla dela aski ezaguna den Orson Wells-en “Citizen Kane” (1941). Horrez gain, Roberto Rossellini eta Vittorio De Sica, Italiako errealismo berria deritzonaren erreferenteak eta Billy Wilder, Howard Hawks eta Ida Lupino, Zinema Beltzaren maisuak ere aztergai izango dira.

Gogoan izan dezagun gerraondoan Estatu Batuetan zinemak gorabehera handiak izan zituela. Izan ere, McCarthy senatariak komunismoaren aurkako ekinaldi bat egin zuen. Horren ondorioz filmegile, zuzendari, aktore, eta idazle asko komunistatzat salatu zituzten eta ez zieten industria hartan lan egiten utzi. Zerrenda beltzek eragin handia izan zuten, eta izu handia eragin zuten lanbide hartan ziharduten artista askorengan.

 

El 2 de febrero, se proyectara el quinto capítulo de “La historia del cine”, un estudio crítico de la historia del cine. En este episodio se analizará la producción cinematográfica realizada entre los años 1939-1952. Tales como “La diligencia” (1939) de John Ford que revolucionó el género western o la archiconocida “Ciudadano Kane” (1941) de Orson Wells. Igualmente se hablará sobre el Neorrealismo Italiano cuyos máximos exponentes son Roberto Rossellini y Vittorio De Sica, y también sobre el Cine Negro de Billy Wilder, Howard Hawks y Ida Lupino.

Recordemos además que el cine en Estados Unidos sufrió gravemente en esta década ya que el senador McCarthy realizó una acción anticomunista creando una lista negra de directores, actores, productores etc. sospechosos de ser comunistas y les prohibieron trajabar en el sector.

Orrialdea 31/32